Més de 160 anys fent el pa amb forn de llenya.

L'any 1855, el nostre avantpassat el rebesavi JAUME MORÉ i JUBANY, procedent del poble de Sant Julià del Montseny, situat a uns cinc-cents metres d'alçada i a una vintena de quilòmetres de Sant Celoni, es va vendre alguna propietat que tenia en aquella comarca i es va establir a Argentona, al carrer Gran.

Originàriament la botiga fou de graneria, olis, cansaladeria i carbó d'alzina, i segurament algun altre article. (Encara conservem dos cups i dipòsits soterrats destinats a dues qualitats d'olis). En aquell temps, no hi havia pràcticament cap casa que no tingués el seu petit fornet de llenya situat sota la campana de la llar de foc. Encara queda alguna casa a la vila que malgrat les reconstruccions, l'han conservat com a relíquia. Naturalment el pa es pastava i es coïa a cada casa. No cada dia ni de bon tros, (el pa del dia va tardar molts anys a posar-se de moda). 

 

El rebesavi en devia saber força de pastar i coure el pa, procedent com era d'una zona poc poblada i isolada. Era costum normal que en acabar-se el pa familiar, se'n deixessin d'un veí a l'altre. Es pastava cada quinze dies, però s'establia un sistema pactat de deixar-se pa d'uns a altres. Aviat va correr la veu que el graner JAUME, en sabia força de fer pa, i en veure que l'hi el·logiaven la traça que tenia, va tenir la pensada de fer-se flequer, o sigui de fer pa per a vendre. Va decidir fer-se construir un forn gran.

El 1855, li varen construir un forn d'obra, per coure-hi pa, i el que la gent li portés; pollastres, conills, etc.

 

La paraula forner en aquell temps no volia dir que fés pa, forner era un home que tenia un forn per coure el que li portessin a canvi d'uns honoraris o pagament establert. El flequer era el que pastava, coïa i venia pa, dit en termes actuals, era l'industrial artesà.

De la construcció del forn, en tenim el rebut del mestre d'obres, que conservem com a joia, on explica el cost de l'obra "ciento cinquenta y tres duros", en aquella època deuria ser una fortuna. El dit forn pràcticament és el mateix. L'any 1971 vàrem reforçar-lo i ampliar la cambra de cocció, però bàsicament és el mateix, i en el mateix lloc de la casa.

 

Fent un petit parèntesi, i situant-nos un xic en aquell segle, cal tenir en compte que segons el llibre titulat "EL ATLANTE ESPAÑOL CORREGIMIENTO DE MATARÓ" (autor Don Bernardo Espinalt García, editat només faltaria! a la capital Madrid l'any 1783), en l'apartat de l'obra en que parla de la "Villa de Argentona", li dóna una població de "400 vecinos" en el terme, incloent naturalment la franja marítima, ja que entre d'altres activitats de la pagesia, i que gràcies a la fertilitat de la terra diu que "son muchos los huertos, sobre todo muchas naranjas, limones y vinos que hacen sus vecinos un gran negocio con las naciones del norte..."

 

Actualment, l'elaboració tradicional del pa i la diversitat, són els puntals de la nostra feina.

Avui, com l'any 1855, a Can Moré, seguim fent el pa amb el màxim rigor i amb tota la cura que l'hi sabem donar. Això pot semblar fàcil, però no ho és. Fer pa cada dia, tot i l'experiència acumulada, és un nou repte que poc té a veure amb el que vam afrontar la setmana passada.

 

El pa treballat amb naturalitat, sense química afegida, és tota una aventura, i a nosaltres ens agrada entrar en aquesta petita aventura diària. Fem el pa a mà, amb llevats mare i amb fermentació tradicional en armaris de fusta, donant-li el temps que necessita la pasta per fermentar degudament. Ens esperem i ens adaptem al ritme del pa, el deixem reposar tota l'estona que necessita i, finalment, l'enfornem a mà en un forn de llenya construït amb sola de toba, com el 1855. Ens il·lusiona fer-ho així, és el nostre criteri i també el nostre valor, un valor de més de 155 anys.

 

Tenim la voluntat de continuar i ampliar la nostra oferta, més productes, més varietat i noves farines que ens ajuden a entrar en pans de molla i gustos diferents, "He de reconèixer que el món dels pans integrals és inesgotable!", volem continuar fent els pans de casa amb aquests principis, i tenint continuïtat.

Tot això és gràcies al reconeixement i a l'estima dels nostres clients, moltes gràcies. Per la nostra part, podeu estar segurs, que seguirem mantenint aquest nivell de rigor i tossudesa en la feina de cada dia.

 

Molt cordialment.

 

Joan Rabassa Tubau